L'arbitratge del judo by Dani Selva

Dani Selva de Taula al Campionat de Catalunya sub-20 (Bellpuig)

El judo és un esport que presenta un gran ventall de possibilitats per a tothom. No només és un esport amb un gran projecció a nivell competitiu, sinó que el judo té altres sortides en àmbits com la docència, l’estudi dels seus fonaments o l’arbitratge.

Podem marcar un inici en la carrera esportiva com a àrbitre de judo en els oficials d’organització esportiva. L’edat mínima per realitzar el curs que instrueix en aquesta tasca són els catorze anys. Aquest curs consisteix en una classe d’una duració aproximada de tres hores que constitueix la part teòrica de l’aprenentatge i que és impartida per la Federació Catalana de Judo i D.A, seguida d’un petit test que es du a terme al final de la classe. Com a part pràctica, s’ha d’assistir a tres competicions per observar el funcionament de la tasca de l’oficial d’organització esportiva i aprendre les diverses funcions que pot desenvolupar, que són les següents:

ü  Marcador: Els marcadors que s’utilitzen en competició són electrònics, però un oficial d’organització esportiva s’encarrega únicament de registrar les puntuacions i controlar el temps real i d’osaekomi del combat. És una funció molt important ja que una errada pot suposar que l’àrbitre doni un vencedor del combat erroni.

ü  Anotador: Els anotadors són encarregats de la llista, que apunten els guanyadors dels combats i avisen els competidors per a que estiguin a punt per iniciar el combat. Hi ha dos tipus de llistes: les lligues, en que tots els competidors fan contra tots els altres, i les classificatòries. En algunes competicions s’han d’avisar els competidors per megàfonia i en altres es fa prescindint de cap micròfon.

ü  Cronòmetre de temps real: Com hi poden haver problemes amb els marcadors electrònics, un oficial d’organització esportiva porta el temps real en un altre cronòmetre per seguretat. D’aquesta manera, si hi ha algun problema amb el marcador electrònic, es pot solucionar.

ü  Cronòmetre d’osaekomi: De la mateixa manera que amb el cronòmetre de temps real, un oficial d’organització esportiva s’encarrega de dur el temps d’osaekomi en un cronòmetre a part per si fallés el marcador electrònic. De vegades, si no hi ha suficients oficials d’organització esportiva, no es du a terme aquesta funció, tot i que es preferible efectuar-la per major seguretat.

Un cop completada l’etapa de formació, la tasca d’oficial d’organització esportiva és molt profitosa, perquè a més de tenir una compensació econòmica, permet gaudir de bons combats de judo. Els oficials d’organització esportiva, per tal de ser reconeguts, han de dur a les competicions un vestuari determinat que consisteix en una camisa blanca, un pantaló blau marí i una corbata de la federació catalana de judo.

El següent graó en l’arbitratge del judo és la feina com a jutge-àrbitre. Els jutges-àrbitre competitius fan un curs formatiu concret més extens que el que fan els oficials d'organització esportiva i també reben el nom de cadires. L’edat mínima per ser jutge-àrbitre són els divuit anys. Hi ha dos jutges a cada tatami seguint el combat i, si no estan d’acord amb la decisió de l’àrbitre central, li ho fan saber assenyalant la puntuació que ells creuen que ha de rebre cada acció. En cas que els dos jutges tinguin una opinió contrària a la de l’àrbitre central però igual entre els dos, l’àrbitre es veu obligat a rectificar la puntuació atorgada fent-li-ho saber a l’oficial d’organització esportiva que porta el marcador, per tal que rectifiqui la puntuació anterior. Molt sovint, els jutges de competició també són àrbitres i s’alternen entre tots tres la posició com a àrbitre central.

Els àrbitres poden ocupar tant el lloc d’àrbitre central com el de jutge-àrbitre i han rebut una formació que consisteix en un curs extens d’arbitratge que imparteix la Federació Catalana de Judo i D.A. La carrera esportiva com a àrbitre contempla diverses etapes en la seva trajectòria, són les següents:

ü  Àrbitre autonòmic: Són àrbitres que treballen en competicions organitzades per la federació autonòmica en què treballen. En el cas dels àrbitres catalans, els autonòmics arbitren rànquings, campionats de Catalunya i altres competicions de l’autonomia com la lliga catalana de kyus.

ü  Àrbitre nacional: Són àrbitres que, a més de treballar en la seva comunitat autònoma, arbitren competicions organitzades per la federació espanyola de judo com rànquings estatals, fases sector i campionats d’Espanya.

ü  Àrbitre internacional B o continental: Són àrbitres que arbitren competicions de nivell i tornejos que es duen a terme per tot el continent. Els àrbitres continentals europeus arbitren competicions com el campionat d’Europa de Judo i altres competicions amb judokes de tot el continent.

ü  Àrbitre internacional A o olímpic: Són àrbitres amb projecció internacional que arbitren tot tipus de competicions arreu del món i que poden arbitrar les olimpíades de judo, el que se’ns dubte és un dels màxims objectius en la carrera com a àrbitre.

Els àrbitres han de dur una vestimenta determinada que depèn segons la federació a la que pertanyen, però que acostuma a consistir en una camisa blanca, un vestit blau marí i una corbata de la seva federació. Els àrbitres catalans internacionals i, per tant, amb més projecció en la carrera com a àrbitres són els següents:

Manel Cortés
Arbitre olímpic
Pekín'08

Arnald Armentano
Àrbitre continental

 Alfons Arjona

Àrbitre Internacional

Universiada de Belgrado

L’arbitratge del judo és una de les sortides que ofereix el judo i és sense dubte una funció de projecció molt àmplia. A més, es pot compatibilitzar amb altres tasques, com és el cas de la docència. Hi ha molts àrbitres de judo que són al mateix temps entrenadors. L’arbitratge és un bona manera de dedicar-se professionalment al judo i gaudir d’aquest esport olímpic.

Treball realitzat per Dani Selva, del club Judo Escolàpies Llúria.

Treball per pas de grau de blau a marró